Naturalment Carles Riba no és un traductor oblidat. Però en cert sentit sí. El Carles Riba traductor ha fet oblidar el Carles Riba traductor. Quan el 1948 refà la seva traducció de l’Odissea condemna a l’oblit la seva versió de 1919. Envellida, inactual, arcaica... són algunes de les floretes que dedica a la seva primera versió al pròleg de la segona. Ara bé, quan un artista revisa una obra de joventut, hi ha alguna garantia que ho faci en un sentit de millorar-la? Em sembla que no. Carles Riba-1919 per força devia de ser una persona molt diferent de Carles Riba-1948, encara que les dues persones responguessin al nom de Carles Riba.
No m’atreviria a dir, encara, que la versió de 1919 és millor, però estic convençut que conté nombroses troballes que es perden en la versió de 1948 i que potser la farien mereixedora d’una reedició. Tres exemples:
1919 ‘perquè la cançó que més d’antuvi aplaudeixen els homes / sempre és la més nova que els sura entorn de l’oïda.’
1948 ‘car la cançó que més de moment aplaudeixen els homes / sempre és la més nova que els vola entorn de l’orella’
El context és l’episodi del Cant I en què Penèlope retreu a Femi que canti al banquet la cançó sobre l’infortunat retorn dels dànaus, entre ells Ulisses, perquè l’entristeix moltíssim. Telèmac defensa el cantor amb aquests versos. En la versió de 1919 la cançó sobre uns nàufrags ‘sura’, gran troballa! Els nàufrags s’enfonsen, però la cançó sura! Em sembla que Riba millora el grec i tot. En la versió de 1948 la cançó ‘vola’. Bah!
1919 ‘I els pretendents tot va ser aldarull per la sala ombradissa / i tots alhora pregaven de jaure amb ella en el llit’
1948 ‘I els pretendents van posar-se a brogir dins la sala ombradissa, / tots alhora fent vots per tenir-la al llit de companya’
Els brutals pretendents de 1919 volen ‘jaure’ amb Penèlope, els refistolats de 1948 volen ‘tenir-la al llit de companya’. Em sembla que està clar quins són els més homèrics.
1919 ‘...es va torcar de la testa / les crostes de salabror de la mar que no lleva collita’
1948 ‘i es torcà de la testa els humors de la mar infecunda’
Aquest vers és del Cant VI, l’arribada d’Ulisses, nàufrag i mig mort, a l’illa dels feacis. El 1919 s’esbandeix al riu unes molt gràfiques ‘crostes de salabror’; el 1948, ‘els humors’??? A la platja Nausica i les seves donzelles l’ajuden. El 1919 Ulisses les troba ‘trenaboniques’; el 1948, ‘rullades’.
No m’atreviria a dir, encara, que la versió de 1919 és millor, però estic convençut que conté nombroses troballes que es perden en la versió de 1948 i que potser la farien mereixedora d’una reedició. Tres exemples:
1919 ‘perquè la cançó que més d’antuvi aplaudeixen els homes / sempre és la més nova que els sura entorn de l’oïda.’
1948 ‘car la cançó que més de moment aplaudeixen els homes / sempre és la més nova que els vola entorn de l’orella’
El context és l’episodi del Cant I en què Penèlope retreu a Femi que canti al banquet la cançó sobre l’infortunat retorn dels dànaus, entre ells Ulisses, perquè l’entristeix moltíssim. Telèmac defensa el cantor amb aquests versos. En la versió de 1919 la cançó sobre uns nàufrags ‘sura’, gran troballa! Els nàufrags s’enfonsen, però la cançó sura! Em sembla que Riba millora el grec i tot. En la versió de 1948 la cançó ‘vola’. Bah!
1919 ‘I els pretendents tot va ser aldarull per la sala ombradissa / i tots alhora pregaven de jaure amb ella en el llit’
1948 ‘I els pretendents van posar-se a brogir dins la sala ombradissa, / tots alhora fent vots per tenir-la al llit de companya’
Els brutals pretendents de 1919 volen ‘jaure’ amb Penèlope, els refistolats de 1948 volen ‘tenir-la al llit de companya’. Em sembla que està clar quins són els més homèrics.
1919 ‘...es va torcar de la testa / les crostes de salabror de la mar que no lleva collita’
1948 ‘i es torcà de la testa els humors de la mar infecunda’
Aquest vers és del Cant VI, l’arribada d’Ulisses, nàufrag i mig mort, a l’illa dels feacis. El 1919 s’esbandeix al riu unes molt gràfiques ‘crostes de salabror’; el 1948, ‘els humors’??? A la platja Nausica i les seves donzelles l’ajuden. El 1919 Ulisses les troba ‘trenaboniques’; el 1948, ‘rullades’.
RSS Feed
