"una vasta expansión que se sueña a sí misma y que duerme en su propia realidad."
–Entrada OCÉANO del 'Diccionario de Símbolos', J.E. Cirlot.
–Entrada OCÉANO del 'Diccionario de Símbolos', J.E. Cirlot.
|
Stranger on the Third Floor (1940)
Diversos crítics —com ara Michael Stephens i Lee Server— assenyalen aquesta pel·lícula de 1940 com el punt de partida de l’estètica noir. Tanmateix, el director de fotografia Nicholas Musuraca no tenia al cap només preocupacions estètiques quan va optar per cobrir la pantalla de denses ombres i clarobscurs. La tria va ser més aviat motivada per preocupacions pressupostàries: els decorats eren manifestament pobres i la foscúria era la millor manera de dissimular-ho. El metratge de la pel·lícula (64 minuts) també deixa clar que anaven prims de butxaca. Volent-ho o no, Musuraca va empeltar al cinema nord-americà una sensibilitat provinent de l’expressionisme alemany que acabaria propiciant les dues dècades glorioses del noir clàssic. 
|
RSS Feed
