Category: Art

Andreu Nin i Anna Karènina

9/13/2016

La traducció que Andreu Nin féu d'Anna Karènina és una de les fites de la nostra literatura. Potser escric sota l'enlluernament tardoestiuenc que m'ha provocat la lectura d'aquest totxo, però m'agradaria que algun conseller actual o futur de la Generalitat fos capaç d'aquesta finor literària. Sobre Tolstoi, què dir? Com va escriure Virginia Woolf, res se li fa escàpol. Mestre del monòleg interior, els seus personatges, com nosaltres, són molt proclius a les resolucions heroiques que duren cinc minuts, a les vacil·lacions i la banalitat del nostre rondineig mental. Com deia Nabokov en un dels seus afortunats jocs lingüístics, "he stalls, he toys, he tolstoys with words".

P.D. La Mordida Literaria ha dedicat no fa gaire un deliciós número de la seva revista PLACER a Tolstoi. http://lamordidaliteraria.com/placer/

0 Comments

Chet Baker a Cannes

8/15/2016

0 Comments

Un dels grans moments del jazz: Chet Baker callant els pijos de Cannes amb la seva veu trencada. Abans de decidir-se a fer el bis es queixa que no els importa un borrall la música, que ha tocat a antres on podries escoltar la caiguda d'una agulla durant les cançons i que és la pitjor audiència que mai ha tingut. Autenticitat contra lluentons, o com cantar amb les arrugues més que amb les cordes vocals.

0 Comments

Chet Baker, una presó a la Toscana

4/12/2016

1 Comment

Quan el 1961 van tancar Chet Baker a la presó d'un petit poble de la Toscana (1 any i 7 mesos), sortosament li van deixar conservar la trompeta. Això va donar peu a un dels discs més estranys de la història del jazz "Chet Baker, dentro le mura", gravat de fora els murs de la presó estant. Ho explica millor James Gavin a la seva biografia de Chet Baker:

"The Quintetto di Lucca tried to cheer him up by gathering outside the back of the prison, shouting, “Buon giorno, Chettino!” and serenading him. According to local legend, a sadder sound drifted out of his cell: that of a lone trumpeter playing “Il Silenzio” (The Silence), a lament used at Italian military funerals, like taps. Baker’s own grief flooded from his horn in the summer of 1961; for years to come, nearby residents recalled hearing him play “Someone to Watch Over Me” and “My Buddy.” After dusk, when traffic died down and stillness hung in the air, Baker’s music, like the ringing of church bells, seemed to float down from heaven. Gusmano Cesaretti, a film producer who grew up in Lucca, never forgot listening outside the prison as a teenager. “It was magnificent, it was almost a spiritual experience,” he said. Standing near the jail with a primitive tape machine, the owner of a local music shop created the first of countless Chet Baker bootlegs: an echoey 45-rpm disc entitled “Chet Baker, dentro le mura” (Inside the Walls). The sleeve bore a crude brown-on-white illustration of a window grating in a stone wall, behind which stood an emaciated figure playing the trumpet."

1 Comment

Andreu Nin i Anna Karènina

Chet Baker a Cannes

Chet Baker, una presó a la Toscana

Archives

Categories