Category: Traductors Oblidats

Traductors oblidats #6 - James Macpherson

11/18/2019

James Macpherson va ser el perpetrador del frau literari més important de la història. A partir d’uns materials esparsos, de vaga tradició popular, es va inventar Ossian, un suposat bard gaèlic del segle tres que va ell va “traduir” a l’anglès. El resultat va fascinar Goethe, Byron, Whitman i tants altres. Napoleó sempre duia un exemplar d’Ossian als camps de batalla on va canviar la història d’Europa.

Però vull parlar d’una altra faceta seva menys coneguda: la traducció que va fer de la Ilíada d’Homer. El seu propòsit no podia ser més simple i alhora més potent: traduir Homer al llenguatge de la King James Bible. Qui millor que ell per traduir Homer? Homer, un poeta (poetes?) que havia agafat materials esparsos, vagament populars, i havia edificat un monument perenne amb les armes de l’artifici i la murrieria. La traducció de Macpherson de la Ilíada —que em sembla excel·lent— no s’ha reeditat mai. Va caure en desgràcia arrossegada pel descobriment del seu frau.

James Macpherson, un geni que va entendre (com Homer) una cosa que encara ressona: si el resultat és bo, què importa l’antiguitat, la procedència dels materials i el nom que ho signi?

Traductors oblidats #5 - Salas Subirat

8/5/2018

Als anys quaranta es reunia un cop per setmana a Buenos Aires una comissió dels millors anglicistes dels rodals, entre ells Borges, per fer feines preparatòries dels preliminars de l'avantsala d'una futura traducció col·lectiva de l'Ulysses de Joyce. És a dir, per dir-se mútuament que algun dia ho farien. En una de les reunions de 1945, un dels membres irrompé amb una notícia bomba: s’havia publicat una traducció i l'havia feta una sola persona. "Es muy mala", sentencià Borges sense haver-la llegit. Però el cert és que era molt bona.

Salas Subirat va ser un tipus tan polifacètic que un any abans de la primera traducció de l'Ulysses al castellà va publicar El seguro de vida, teoría y práctica. A banda de fer d'agent d'assegurances, també va muntar una fàbrica de joguines. La traducció de Valverde converteix Joyce en un escolàstic plomís. La de Subirat és divertida com era l'autor irlandès (i plena de lèxic lunfardo), però costa Déu i ajuda trobar-la i li han fet tota mena de barrabassades editorials i retocs espuris. Deixo aquí l'índex del seu llibre sobre assegurances de vida (pur Joyce o més aviat pur Bloom):

1. El agente de seguros de vida: 2. Fundamentos del seguro de vida; 3. Generalidades técnicas; 4. La formación del agente; 5. La búsqueda de candidatos; 6. Elementos de la venta; 7. Equilibrio de la personalidad; 8. La entrada a la entrevista; 9. Principios técnicos del seguro de vida; 10. La "prima única" pura; 11. La prima nivelada pura; 12. El nudo de la entrevista; 13. Las objeciones; 14. El desenlace de la entrevista; 15. Análisis del cierre.

Per comentar: Facebook - Twitter

Traductors oblidats #4 - Carles Riba

7/27/2017

1 Comment

Naturalment Carles Riba no és un traductor oblidat. Però en cert sentit sí. El Carles Riba traductor ha fet oblidar el Carles Riba traductor. Quan el 1948 refà la seva traducció de l’Odissea condemna a l’oblit la seva versió de 1919. Envellida, inactual, arcaica... són algunes de les floretes que dedica a la seva primera versió al pròleg de la segona. Ara bé, quan un artista revisa una obra de joventut, hi ha alguna garantia que ho faci en un sentit de millorar-la? Em sembla que no. Carles Riba-1919 per força devia de ser una persona molt diferent de Carles Riba-1948, encara que les dues persones responguessin al nom de Carles Riba.

No m’atreviria a dir, encara, que la versió de 1919 és millor, però estic convençut que conté nombroses troballes que es perden en la versió de 1948 i que potser la farien mereixedora d’una reedició. Tres exemples:

1919 ‘perquè la cançó que més d’antuvi aplaudeixen els homes / sempre és la més nova que els sura entorn de l’oïda.’
1948 ‘car la cançó que més de moment aplaudeixen els homes / sempre és la més nova que els vola entorn de l’orella’

El context és l’episodi del Cant I en què Penèlope retreu a Femi que canti al banquet la cançó sobre l’infortunat retorn dels dànaus, entre ells Ulisses, perquè l’entristeix moltíssim. Telèmac defensa el cantor amb aquests versos. En la versió de 1919 la cançó sobre uns nàufrags ‘sura’, gran troballa! Els nàufrags s’enfonsen, però la cançó sura! Em sembla que Riba millora el grec i tot. En la versió de 1948 la cançó ‘vola’. Bah!

1919 ‘I els pretendents tot va ser aldarull per la sala ombradissa / i tots alhora pregaven de jaure amb ella en el llit’
1948 ‘I els pretendents van posar-se a brogir dins la sala ombradissa, / tots alhora fent vots per tenir-la al llit de companya’

Els brutals pretendents de 1919 volen ‘jaure’ amb Penèlope, els refistolats de 1948 volen ‘tenir-la al llit de companya’. Em sembla que està clar quins són els més homèrics.

1919 ‘...es va torcar de la testa / les crostes de salabror de la mar que no lleva collita’
1948 ‘i es torcà de la testa els humors de la mar infecunda’

Aquest vers és del Cant VI, l’arribada d’Ulisses, nàufrag i mig mort, a l’illa dels feacis. El 1919 s’esbandeix al riu unes molt gràfiques ‘crostes de salabror’; el 1948, ‘els humors’??? A la platja Nausica i les seves donzelles l’ajuden. El 1919 Ulisses les troba ‘trenaboniques’; el 1948, ‘rullades’.

1 Comment

Traductors oblidats #3

5/8/2017

0 Comments

Traductors oblidats #3. El seguit d'articles que he dedicat a traductors oblidats es transmuta avui en "traductors oblidadissos". Aquí sota deixo una oda de Han Yu (768-824) que vaig traduir quan encara sabia xinès. És una mica llarga, però crec que paga la pena.

ODA A LES INSCRIPCIONS
Han Yu

En Zhang ha trobat un calc d'una antiga inscripció,
una d'aquelles esteles de pedra en forma de tambor.
Me l'allarga i m'anima a dedicar-hi una oda.
Du Fu no és entre els vius, Li Bai és mort.
Al costat d'aquests poetes sublims,
quin talent el meu per a un tema tan alt?

Quan el Zhou minvava i els quatre mars bullien,
l'emperador Xuan alçà irat la seva llança.
Obrí la porta d'or de la gran sala d'audiències,
i un devessall de nobles li feren homenatge,
les espases feien fressa de rodament de moles.
Corregueren una cacera a Qiyang, els millors genets,
i els rodals quedaren encatifats d'ocells i bèsties.
Per fer saber aquells fets a la gent encara no nascuda
cisellaren la pedra percudint els sobergs cingles,
gravant a les muntanyes les paraules triades
dels més alts i nobles poetes i filòsofs;
paraules que serien mullades per la pluja,
abrusades pel sol, cremades pels incendis,
protegides pels esperits de tota vil ruïna.

D'on deu haver tret aquest imponent calc?
No hi manca res, ni un detall s'ha perdut
del seu sentit ocult, pregon, difícil de capir,
de la seva estranya cal·ligrafia, ni clerical ni cursiva.
El temps no ha pogut amb la bellesa d'aquests traços,
semblen espases esmolades, capaces d'enfilar un cocodril.
Talment una dansa de fènixs enjogassats,
traços que davallen com àngels damunt nostre,
entortolligats com flames de corall i jade,
subtils com un fil d'or, ferms com una cadena,
com algues arrapades a un calder tret del mar.

Inscripcions oblidades pels historiadors ignorants,
no les trobareu recollides a les pàgines dels annals,
quantes cançons perdudes!, quants llibres mancats!
Confuci viatjà a l'oest, però no passà per la província Qin,
volgué abastar les estrelles i no aprecià sols més propers.
Ah, enamorat com sóc de les coses antigues,
veig amb amargor que he nascut massa tard.
Pensar en això em fa plorar a llàgrima viva.

Recordo quan vaig acabar els estudis,
corria el primer any de l'era Yanhuo.
Un vell amic que servia en un destacament de l'oest
s'oferí a ajudar-me i anar a cercar junts les relíquies.
Em vaig banyar i mudar per visitar l'intendent,
vaig provar de fer-li veure la vàlua dels tresors,
les podríem relligar, embolcallades amb mantes,
i uns pocs camells bastarien per portar-ne deu.
Aquí encensarien les estances del Temple Imperial
i el seu valor s'acreixeria deu vegades deu.
Si sa altesa imperial les cedís a l'acadèmia,
tots els estudiants podrien debatre el seu sentit
i per ullar-les vindrien a la capital, com oques cigne,
multituds dels quatre extrems de l'Imperi.
Podríem treure'ls la molsa, descobrir-ne l'entalladura,
tenir-les en un lloc segur i digne per sempre,
edificar sobre elles un edifici d'ample ràfec
on no patirien ni els passaria mai res.
Però els oficials i mandataris són tossuts,
prefereixen no sortir-se dels camins fressats.
I ara els pastors, de les esteles, en fan pedres fogueres
i els bous esmolen les banyes contra les inscripcions.
Ningú no les tracta amb cura,
passen sols i llunes i elles es van esvaint.
Fa sis anys que em lamento de cara a l'oest.
I encara haig de veure com es regalen pàgines
de la subtil cal·ligrafia de Wang Xizhi
a canvi d'unes poques oques blanques.

Ja han caigut vuit dinasties des del Zhou,
les guerres han quedat enrere i ningú no pensa en pedres.
La pau regna a l'Imperi, no hi passa res,
els poetes cortesans s'enduen els honors.
On puc elevar la meva petició? A qui convèncer?
Em caldria l'eloqüència d'una torrentera.
L'oda a les inscripcions s'acaba aquí,
quan penso en elles em trenco i prou.

0 Comments

Traductors oblidats #2

1/17/2017

0 Comments

Jafudà Bonsenyor (Barcelona, 1250-1330).Metge i traductor jueu. Autor del "Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs", recull de 753 proverbis i sentències traduïdes de fonts àrabs, hebrees, populars i sobretot personals.
Edicions recents en llengües europees:

* Paroles de sagesse d'un juif catalan (Editions de la Merci, 2012)
* Libro de palabras y dichos de sabios filósofos (Riopiedras Ediciones, 2014)

La darrera edició en l'original català? Fins on jo sé, de 1889 a Palma de Mallorca. No anem bé com a cultura. Una edició amb ortografia (i potser lèxic) moderns i fàcilment podria ser el nostre Gracián o el nostre Sun Tzu.

0 Comments

Traductors oblidats #1

11/13/2016

0 Comments

El 1931 el canonge Pere Pous publicava la seva versió dels Psalms dins el projecte estroncat de la Bíblia de Foment de Pietat. Pocs anys després, al començament de la Guerra Civil, seria assassinat. El 15 de setembre de 1936 van trobar el seu cos a la carretera de Manresa, terme de la Malla (Osona). El primer encert de la seva traducció és haver convençut la comissió que supervisava l'obra de traduir directament de l'hebreu i no de la Vulgata llatina, contràriament al criteri adoptat per a la resta de llibres. El resultat va ser una versió excel·lent, d'un registre elevat i alhora directe, popular; tensió impossible que es percep en versos com: "Oïu, Senyor, ma veu; estic cridant"

La traducció del llibre dels Psalms requereix una personalitat darrere. És el llibre més temperamental (ara en diríem ciclotímic) de la Bíblia, passa contínuament de les fondalades del desesper a les elevacions de la fe. Per això en anglès segueixen preferint la versió de Coverdale per sobre i tot de la feta de manera col·legiada pels traductors de la King James. Fins on jo sé, la traducció de Pere Pous no s'ha reeditat mai. El fons de l'antiga Foment de Pietat pertany ara a l'Editorial Balmes. En el sector editorial dels llibres religiosos s'editen tota mena de refregits i enderiades new age, i ja és malura que una versió viva d'una font primària estigui oblidada.

0 Comments

Traductors oblidats #6 - James Macpherson

Traductors oblidats #5 - Salas Subirat

Traductors oblidats #4 - Carles Riba

Traductors oblidats #3

Traductors oblidats #2

Traductors oblidats #1

Archives

Categories